La sardana i els estudiants
Des de fa uns anys, portem a terme l’ensenyament de la sardana a l’INS Santiago Sobrequés de Girona. Durant tots aquests cursos hem instruït alumnes sobre el ball, la cobla, sardanes i els seus compositors.
La pràctica docent amb adolescents, tipus d’alumnes d’exigència reconeguda, obliga a canviar l’exposició d’un tema fins a trobar un aspecte que desvetlla la seva atenció. Els punts lliures incrementen la curiositat per aprendre a ballar-los i també l’interès per crear-ne de nous.
El fet d’escoltar una composició amb el suport del sardanagrama, tot anotant els canvis de dinàmica i les entrades dels instruments, augmenta l’audició atenta cap a un tipus de forma musical que gaudeix d’un repertori d’interès musical i històric. Cal afegir, però, que la sardana no destaca només pel seu pes social en segles anteriors, sinó també perquè està en constant evolució; actualment s’estrenen composicions interpretades per cobles i formacions amb ganes d’experimentar noves formes i propostes.
Si després d’una audició conscient, es fa un exercici d’afegir punts lliures a voluntat amb la intenció de fer sobresortir determinats aspectes de la composició, es pot aconseguir que una colla de joves balli amb més interès una sardana. El repartiment de diferents tasques (comptar, repartir i avís dels punts variats i finals) incrementa l’interès per ballar i el resultat és molt satisfactori.